Aquesta muntanya té 173m d'altitud, la qual esta situada entre el mar i la ciutat. El cementiri més antic de la ciutat es trba en el vessant marítim de la muntanya.

Abans, a Montjuïc, s'hi assentava un poble iber, encara que no hi ha cap rastre que o asseguri, i temps després van venir els romans, que costruïren una fortalesa que va desaparèixer durant el període d'Agust.

La muntanya de Montjuic era explotada pe els romans, ja que la feien servir de pedrra i els sues materials eren perfcts per a la construcció.

"Mont de jueus" ; "Montjoiós" i "Mons lovis" ( Mont de Júpiter) són els tres supòsits més probables respecte l'origens del nom de la muntanya.